De jove es traslladà a Sant Boi de Llobregat, on començà a jugar al FC Santboià,
club que defensà en diverses
etapes (1935-37, 1941-42 i 1949-51).

Va lluitar a la batalla de l'Ebre al bàndol republicà, i a continuació fou empresonat
per les seves idees.

Fou enviat a Mallorca per recuperar-se d'una tuberculosi, i allí jugà a la Gimnàstica de Felanitx (1941-42).

L'any 1942 fitxà pel RCD Espanyol, on només va poder disputar un partit oficial.
Va ser operat d'una lesió de menisc, essent cedit al Santboià i seguidament va marxar traspassat al Reus Deportiu.

La seva posició al camp era la de mig centre. Els darrers anys de la seva carrera els passà a Reus Deportiu (1943-45), UE Sants (1945), CF Gavà (1945-47 i 1948-49),
UE Vic (1947-48) i Santboià.

Un cop retirat fou entrenador a molts clubs catalans i president del FC Santboià.