Va començar a jugar a l'equip lleidatà del Castellnou, sembla que posteriorment va formar part del Tàrrega
i la temporada 1943-44 li va arribar l'oportunitat de fitxar pel R.C.D.Espanyol.

Tot i que va jugar alguns amistosos, amb 19 anys es va considerar que era preferible deixar-lo cedit i al febrer del 1944 va recalar a l'Espanya Industrial.

El RCD Espanyol va recuperar SEGARRA el desembre del 1944 i va debutar amb el primer equip per jugar primer a Copa i després en lliga.

A la temporada 1945-46 va formar un bon tàndem amb ROSENDO HERNÁNDEZ, encara que SEGARRA no va ser considerat un titular indiscutible per comptar amb una forta competència.

El seu dia de glòria el va viure el 7 de desembre del 1947 quan el R.C.D.Espanyol va vèncer el F.C.Barcelona per 2-1, amb dos gols seus.

Posteriorment va ser un jugador maltractat per les lesions i no va poder tornar a donar la seva millor versió. No era físicament un jugador fort, però era un tècnic interior dretà, amb arribada a l'àrea.

En acabar la temporada 1950-51 va marxar cedit al C.E.Sabadell, igual que DIEGO, en l'operació de fitxatge de COLINO. Al C.E.Sabadell va coincidir amb altres excompanys com ROVIRA, ESTIRAGUÉS, BOLEA o AGUIRRE.