A pocs dies de començar la temporada, el 28 d'agost del 1944, el RCD Espanyol va fitxar Rosalía PEÓN procedent de la Secció Femenina de FET. Aquesta jugadora ja havia estat al Club blanc-i-blau les temporades 1941-42 i 1942-43,
i en el moment d'iniciar la seva nova etapa que poc es podia pensar com de determinant seria ella en l'esdevenir de la temporada.

La intervenció de l'Estat a l'esport i especialment al femení, va fer que aquesta temporada comencés malament i anés a pitjor fins al punt d'aniquilar les competicions femenines. Les ordres emeses per la "Delegación Nacional de Deportes" van clavar un cop mortal al Campionat de Catalunya, o com solia anomenar-se, el Campeonato Regional.

Els Clubs tenien l'obligació de presentar juntament amb les fitxes federatives el permís de la delegada de la Secció Femenina de la Falange Espanyola Tradicionalista i de les Jons, a més a més del certificat d'haver prestat totalment el Servei Social. Aquestes mesures van dinamitar el Campionat.

Dels dotze equips preinscrits per disputar la competició només quatre van
arribar a complir els requisits exigits i es va elaborar un calendari amb quatre equips: CD Hispano Francès, RCD Espanyol, Secció Femenina de la FET i Liceu Francès. Els vuit restants van renunciar a participar davant de les exigències abans comentades.

L'equip es va veure debilitat davant la nova normativa i massa jugadores titulars van desaparèixer de la plantilla, com va ser el cas d'Ana María CABANES, Asunción LHORMAN, Matilde BARRERA i Josefina TOMÁS. La nova capitana per a aquesta temporada va ser nomenada Margarita MIRA que ha passat a la història com a única integrant de l'equip que va romandre al
RCD Espanyol les cinc temporades que va existir la secció.

El 6è Campionat de Catalunya va transcórrer amb més pena que glòria. Els diaris amb prou feines dedicaven espai al bàsquet femení. El torneig va ser un passeig per al CD Hispano Francès, que va guanyar els seus sis partits.

El RCD Espanyol va obtenir 3 victòries i 3 derrotes. Sorprenentment va perdre a Sarrià davant la Secció Femenina i com es podia esperar també ho va fer a la pista del carrer Providència i a Sarrià davant el CD Hispano Francès.

Així van empatar a sis punts en segona posició el RCD Espanyol i la Secció Femenina. La temporada havia començat revolta i va seguir pels mateixos camins. El primer classificat, el CD Hispano Francès, es considerava un equip estranger i per tant va ser obligat a cedir el lloc al segon classificat, que seria
el vencedor del partit entre segon i tercer classificat que havien empatat a punts.

Es va disputar aquesta partit de desempat el dia 15 d'abril del 1945 a pista neutral del BIM. RCD Espanyol i Secció Femenina es van enfrontar pel títol. Amb arbitratge del Sr.MARQUÉS, es va imposar el RCD Espanyol per un ajustat
17-13, sent la màxima anotadora Rosalía PEÓN amb vuit punts.

Però el campionat tindria un desenllaç inesperat. A mitjans de maig es recollia la notícia que la Federació desposseïa del títol de Campiones Regionals al RCD Espanyol, alhora que les excloïa de jugar el Campionat d'Espanya, on acudiria l'equip de la Secció Femenina. El motiu, el RCD Espanyol no va aportar la documentació que la seva jugadora Rosalía PEÓN hagués realitzat totalment el Servei Social.

Aquest surrealista Campionat de Catalunya va acabar amb que la Secció Femenina del FET, que havia quedat tercera de quatre equips, va conquistar el campionat i en conseqüència van disputar les eliminatòries de la Copa de
S.E El Generalísimo. Finalment van caure eliminades a semifinals i es va proclamar campiona la Sección Femenina Buenavista de Madrid.

La contundència de les sancions posteriors va ser desmesurada i el delegat, alhora que entrenador de la secció femenina del RCD Espanyol,
Pedro FLORES VALERO, va ser inhabilitat per a qualsevol càrrec esportiu. L'Estat en el seu afany de fer-se amb les regnes de l'esport, especialment el femení, l'únic que va aconseguir va ser clavar-li un cop mortal que el mantindria a l'ostracisme fins a la temporada 1950-51.