BASKET

Josep
CARDÓ

BALLART

Alfonso
LÓPEZ

Ramon
BROTONS

Luis
SIERRA

Tomás
HERNÁNDEZ

BAIGOL

Tomás
REDÓN

Fernando
ROCA

VIDAL

GRAU

Temporada 1936-37

El juliol de 1936 es produeix l'alçament militar contra la República. El bàsquet va quedar profundament condicionat pel desenvolupament del conflicte i es va interrompre el procés d'expansió que es vivia en aquell moment. Les competicions oficials van desaparèixer, però es van mantenir activitats esportives de caràcter irregular fins el 1938, condicionades per la mobilització de jugadors i tècnics, la requisició d'instal·lacions esportives i la desorganització de les entitats existents.

Pel que fa al CD Espanyol, a la plantilla es produí la baixa de Mariano Rodríguez, que es retirà, mentre que Gago, Farré i Coll marxaren al Laietà. Com a contrapartida es produí l'alta de Tomás Hernández, procedent del Barcelona.

El 15 d'agost de 1936 l'Espanyol s'enfrontà al Patrie a Rubí i 22 al Barcelona (victòria 46-24), ambdós partits en benefici dels hospitals de sang. El 26 de setembre tornà a guanyar el Barcelona a benefici del CCMA (Comitè Central de Milícies Antifeixistes). A manca del Campionat de Catalunya, el 1937 la Federació organitzà la Copa Gabriel Guix, disputada a l'Iris Park, on l'Espanyol fou eliminat pel Júniors (21-37), club que acabaria esdevenint campió. El 2 de maig es perd amb el Barcelona en un partit en benefici de l'Ajut Infantil de Rereguarda. Aquest mateix mes també es jugaren campionats de juvenils i infantils guanyats per Espanyol i Barcelona respectivament.

Temporada 1937-38

L'estiu de 1937, usa selecció catalana es proclama campiona a la III Olimpíada Obrera
a Anvers, amb la presència del jugador espanyolista Brotons. Aquesta temporada, la majoria de partits de bàsquet eren de júniors i juvenils. El 7 de novembre l'equip júnior perd a Sabadell amb el Barcelona (34-28).

El maig de 1938 l'equip juvenil participa en el Torneig Rellamp, que guanyà el Barcelona. I els mesos de juny i juliol la Federació organitza el Campionat de Catalunya Juvenil, amb la participació d'Espanyol, Barcelona, Patrie i Renaixement BB, i triomf blaugrana.

Temporada 1938-39

Amb la victòria franquista el 1939, les estructures esportives catalanes van ser dissoltes o integrades en el nou sistema esportiu centralitzat, fet que va comportar un trencament amb la dinàmica anterior i l'inici d'una nova etapa marcada per la uniformització i el control estatal. El 1939 el directiu blanc-i-blau Pedro Conde és nomenat president de
la Federació Espanyola i l'ex delegat de la secció Julio Clavero de la Catalana.

Com a fet luctuós cal esmentar la mort al front de Ramon Brotons, el millor jugador de l'equip, qui havia estat seleccionat per participar als Jocs Olímpics de Berlín però no hi va poder participar per la guerra, i l'afusellament de Frederic Catarineu, ex jugador i entrenador, i soldat de l' exèrcit republicà, el 3 de febrer del 1939 a Anglès (Girona).
A més, Ángel Coll marxà a Londres i més tard a Ciutat del Cap (Sud-àfrica), i
Pepe Gago a Santiago de Xile.

1936-37		SECC.DE BÀSQUET R.C.D.E.			Camp Club Catalunya de Les Corts
PLANTILLA

Josep CARDÓ	BALLART	Alfonso LÓPEZ	Ramon BROTONS	Luis SIERRA	Tomás HERNÁNDEZ	BAIGOL

	Tomás REDÓN	Fernando ROCA		VIDAL	GRAU
Temporada 1936-37
El juliol de 1936 es produeix l'alçament militar contra la República. El bàsquet va quedar profundament condicionat pel desenvolupament del conflicte i es va interrompre el procés d'expansió que es vivia en aquell moment. Les competicions oficials van desaparèixer, però es van mantenir activitats esportives de caràcter irregular fins el 1938, condicionades per la mobilització de jugadors i tècnics, la requisició d'instal·lacions esportives i la desorganització de les entitats existents. Pel que fa al CD Espanyol, a la plantilla es produí la baixa de Mariano Rodríguez, que es retirà, mentre que Gago, Farré i Coll marxaren al Laietà. Com a contrapartida es produí l'alta de Tomás Hernández, procedent del Barcelona. El 15 d'agost de 1936 l'Espanyol s'enfrontà al Patrie a Rubí i 22 al Barcelona (victòria 46-24), ambdós partits en benefici dels hospitals de sang. El 26 de setembre tornà a guanyar el Barcelona a benefici del CCMA (Comitè Central de Milícies Antifeixistes). A manca del Campionat de Catalunya, el 1937 la Federació organitzà la Copa Gabriel Guix, disputada a l'Iris Park, on l'Espanyol fou eliminat pel Júniors (21-37), club que acabaria esdevenint campió. El 2 de maig es perd amb el Barcelona en un partit en benefici de l'Ajut Infantil de Rereguarda. Aquest mateix mes també es jugaren campionats de juvenils i infantils guanyats per Espanyol i Barcelona respectivament.
Temporada 1937-38
L'estiu de 1937, usa selecció catalana es proclama campiona a la III Olimpíada Obrera a Anvers, amb la presència del jugador espanyolista Brotons. Aquesta temporada, la majoria de partits de bàsquet eren de júniors i juvenils. El 7 de novembre l'equip júnior perd a Sabadell amb el Barcelona (34-28). El maig de 1938 l'equip juvenil participa en el Torneig Rellamp, que guanyà el Barcelona. I els mesos de juny i juliol la Federació organitza el Campionat de Catalunya Juvenil, amb la participació d'Espanyol, Barcelona, Patrie i Renaixement BB, i triomf blaugrana.
Temporada 1938-39
Amb la victòria franquista el 1939, les estructures esportives catalanes van ser dissoltes o integrades en el nou sistema esportiu centralitzat, fet que va comportar un trencament amb la dinàmica anterior i l'inici d'una nova etapa marcada per la uniformització i el control estatal. El 1939 el directiu blanc-i-blau Pedro Conde és nomenat president de la Federació Espanyola i l'ex delegat de la secció Julio Clavero de la Catalana. Com a fet luctuós cal esmentar la mort al front de Ramon Brotons, el millor jugador de l'equip, qui havia estat seleccionat per participar als Jocs Olímpics de Berlín però no hi va poder participar per la guerra, i l'afusellament de Frederic Catarineu, ex jugador i entrenador, i soldat de l' exèrcit republicà, el 3 de febrer del 1939 a Anglès (Girona). A més, Ángel Coll marxà a Londres i més tard a Ciutat del Cap (Sud-àfrica), i Pepe Gago a Santiago de Xile.