Per tercera temporada consecutiva el CD Espanyol canvià el terreny de joc de l'equip de basquetbol. Així, la temporada 1933-34 el club passà a jugar els seus partits com a local a una de les pistes del club Catalunya de Les Corts.

El 12 d'octubre de 1933 l'assemblea de la Federació decidí ampliar el nombre de clubs de primera categoria de 10 a 12. A més dels deu equips de la temporada anterior, ascendiren de la segona categoria el Manresa B.B. i la Unió Cristiana de Joves. El campionat es dividí en dos grups, restant l'Espanyol integrat en el grup A, juntament amb Patrie, Manresa, Esportiva de Mataró, Juventus i Penya Coratge.

El CD Espanyol es proclamà campió de grup amb 9 victòries i 1 derrota. L'única derrota fou el 25 de febrer al terreny de la Société Patrie (39-30). En sentit contrari, el 21 de gener l'Espanyol vencé la Penya Coratge per un contundent 7 a 74. L'equip de la Penya va jugar amb diversos jugadors de l'equip reserva.

La final l'havien de disputar el CD Espanyol i l'Iluro SC, qui fou campió del grup B, però acabà esdevenint un autèntic via crucis. Tot començà en el partit de la primera volta Espanyol-Juventus. El partit fou suspès després de determinats incidents. Després de diversos recursos, la Federació decidí repetir el partit, però la Juventus no s'hi presentà. La federació donà els punts a l'Espanyol i la Juventus es retirà de la competició. El primer partit de la final s'havia de disputar al camp de l'Espanyol, però l'Iluro renuncià a jugar en no reconèixer al club blanc-i-blau com a campió del grup A. Una setmana més tard s'havia de jugar la tornada a Mataró, i fou l'Espanyol qui, aquest cop, no s'hi presentà. Amb la intenció de resoldre l'embolic definitivament, la Federació decidí disputar una final a partit únic al camp de l'Ateneu Obrer de Badalona el dia 5 d'agost. L'Espanyol no s'hi presentà acabant l'Iluro de Mataró com a campió de Catalunya, tant de primers com de segons equips.

Per acabar la temporada l'Espanyol es va endur el Trofeu Sagi Barba, organitzat per la penya de mateix nom, en derrotar el Patrie a la final per 23 a 6 al camp del Catalunya de Les Corts. Més tard participà en el Trofeu La Veu del Vespre, a la pista coberta de l'Iris Park, al carrer València, que fou guanyat pel Patrie.