La temporada 1932-33 Santiago MONERRIS es convertí en entrenador de l'Espanyol. Monerris havia estat àrbitre durant molts anys, així com President del Col·legi d'Àrbitres, seleccionador i entrenador de la selecció catalana de bàsquet. El 20 de juny de 1932 el diari La Rambla publica la dimissió de Monerris de tots aquests càrrecs. Anys més tard, la temporada 1942-43, tornà a entrenar el RCD Espanyol i fou seleccionador en el primer partit internacional de la selecció espanyola després de la guerra civil
el dia 7 de març de 1943 contra França.

Aquesta temporada també es canvià el terreny de joc, passant a jugar al camp de l'Atlas SC, situat al carrer Entença, entre València i Mallorca. Respecte a la plantilla, es produëixen tres baixes significatives. Joan COLOMER i Evarist "pit de ferro" DOMINGO fitxaren pel Laietà, mentre que Carles RAURET deixà de jugar.

Pel que fa al Campionat de Catalunya, aquest any es decidí ampliar-lo de vuit a deu equips. Així, als equips de la temporadada anterior se li sumaren la Penya Coratge i el Centre Catòlic de l'Hospitalet. Aquest any el vencedor fou la Juventus AC de Sabadell, seguit per l'Iluro SC, segon, i el CD Espanyol, tercer amb 14 victòries i 4 derrotes.
En segons equips el vencedor fou l'Iluro i en tercers equips es proclamà campió
el CD Espanyol.

Com a anècdota podem destacar que el primer partit del campionat que l'Espanyol jugà el 27 de novembre de 1932 al camp del Barcelona serví com a inauguració del nou camp de joc dels blaugranes, situat sota un dels gols del Camp de Les Corts. El partit el guanya el Barcelona per 16 a 15, essent la primera victòria sobre l'Espanyol en
gairebé quatre anys, doncs l'Espanyol no perdia amb el Barcelona des del
9 de desembre de 1928.

El 21 d'abril de 1933 el directiu de l'Espanyol Damià CAÑELLAS Ginestà és nomenat president de la Federació Espanyola de Bàsquet, la qual tenia la seu al carrer Rosselló de Barcelona. El propi Cañellas inicià les gestions per l'ingrés de la Federació dins de la Federació Internacional (FIBB).