Va ser escollit president del R.C.D. Espanyol el 19 de juliol de 1913 després que SANTIAGO DE LA RIVA
deixés la presidència.

ALFONS ARDURA no era home que ambicionés el càrrec, però era una persona respectada pels diferents sectors antagònics del club.

ARDURA incorporà a la Junta directiva
a antics socis de prestigi, com l'expresident i peça important de la fundació del club;
JULIÀ CLAPERA, i a EMILI SEMPERE.
I confià en l'experiència d'un altre expresident: EVELIO DONCÓS, i en el seu vicepresident JOSÉ GASPAR HARDOY
per a continuar amb el projecte esportiu
del R.C.D.Espanyol.

Al desembre de 1913, quan va poder comprovar que l'organigrama funcionava i que JOSÉ GASPAR HARDOY era un home intel·ligent, ben vist pels membres de la Junta, i que acceptaria rellevar-lo,
ARDURA va decidir deixar la presidència.